Hi ha dies que tothom està tranquil i net com una patena. Però avui NO és un dia d’aquells.

A la tarda, havíem de fer km, però, com que el temps era insegur, els mestres i els monitors han decidit fer un canvi de plans. Dijous a la tarda, havíem de fer l’activitat dels arrossars i la Guerra de Fang, però ho hem canviat per avui. Així doncs, ens hem posat el banyador i hem enfilat camí cap als arrossars.

En arribar, ens han fet una explicació molt entretinguda de vint minuts molts llargs. Després d’altres cinc minuts de preguntes, els més valents s’han encaminat cap al fang a tirar la closca de l’arròs. Quin sentit té tirar la closca de la llavor si no té la llavor i no serveix de res? Només pot tenir per sentit fer la performance de llaurar arròs.

Aleshores, ha començat la veritable lluita per acabar una mica nets. Hi havia gent que no s’atrevia a morir de fang. Tot i aquest petit tan per cent de sisè, la gran majoria hem jugat a tirar-nos boles grans de fang i a semblar estàtues, incloent-hi el Reece. Hi havia alguna gent que semblava que el fang fos el seu amic inseparable.

Al costat dels arrossars hi havia una mena de de canal d’aigua d’uns vint centímetres, on hem intentat treure’ns el fang, tot i que era força impossible.

Quan hem arribat al davant de casa, ens hem alimentat amb un sandvitx de pernil casolà del supermercat. Malgrat aquesta càrrega de energia, hi ha hagut individus que necessitaven un raig de mànega, ja que tenien fang fins i tot dins de les orelles!